D’ençà de l’esclat de la Guerra Civil, els catalans i catalanes robem i cremem. El franquisme explica llegendes, històries inventades repetides tantes vegades que esdevenen realitat en un món de ciència-ficció. Nogensmenys, el Monestir de Sixena no el vam cremar els catalans i Gudiol va salvar les pintures en lloc de fer-ne un espoli. Però aquests fets s’enterren i es cremen de debò perquè l’Espanya més rància pugui escopir tota la bilis anticatalanista i, en conseqüència, destruir la història de l’art. Els importa un rave els murals i les pintures, atès que la sentència és, altra volta, un atac a tot allò vinculat amb Catalunya. Una necessitat de la qual es fa un plaer, s’anomena vici, citant Francesc Pujols, i l’establishment espanyol té el costum d’odiar Catalunya. Així doncs, darrere l’animadversió i la fal·làcia eterna d’un Estat corrupte, tot és Sixena.
Sessió: No iniciada
