Al cor dels Pirineus s’ubica el complex hidràulic de l’Alt Cardós, una “impressionant obra d’enginyeria” que va iniciar a finals dels anys 50 Fecsa, hereva de la Canadenca i ara integrada a Enel Green Power, la branca de renovables d’Endesa. Format per les centrals hidroelèctriques de Tavascan Superior i Inferior, que va entrar en funcionament el 1971, i Montamara, inaugurada l’any 1974, aquesta obra va canviar la vida de tot un poble: la vall de Cardós i també Tavascan. I és que com explica Vanessa López, del fons històric de la Fundació Endesa, la construcció de les centrals va requerir l’ús de milers de treballadors d’arreu de l’estat espanyol, prop de 20.000, amb pics de fins als 30.000 per l’alta rotació de personal que hi havia a causa de la duresa de la feina i la climatologia. “Avui en dia es tradueix en una transformació del territori molt important, amb l’equipament d’infraestructures tan necessàries com carreteres i les vies de comunicació, que avui actualment encara existeixen, i amb la construcció d’hotels i restaurants que promouen el turisme al territori”, diu López.
La seva construcció, de fet, va obligar a fer una nova carretera d’accés i adequar el pont sobre el riu Noguera Pallaresa, a banda d’obrir carreteres i construir campaments i albergs. López explica que “una particularitat molt especial d’aquest complex hidroelèctric, i que va suposar un gran repte a nivell arquitectònic i constructiu, és que s’endinsa mig quilòmetre en dins de la mateixa roca de la muntanya i que està 1.000 metres per sobre del nivell del mar”. A més, es van construir 75 quilòmetres de túnels, canonades i canals.
Una de les particularitats és que integra un dels primers sistemes de generació hidràulica reversible, el primer d’aquestes característiques que es va posar en marxa a l’Estat espanyol, concretament a Montamara, que aprofita l’aigua d’embassaments com Graus, Certascan, Romedo o Montalto. De dia agafa l’aigua dels llacs per produir electricitat, i durant la nit funciona com una estació de bombament: torna a pujar l’aigua fins als llacs superiors per poder-la reutilitzar com a font d’energia.
A més, el complex disposa d’una tipologia de turbines (Pelton, a Tavascan Superior, i Francis, a Tavascan Inferior) que són capaces d’injectar molt ràpidament més potencia a tot el nus hidràulic de la conca, permetent regular les puntes d’energia, que la converteix en una central estratègica per garantir estabilitat a tota la xarxa del sistema elèctric.
Visites guiades i un audiovisual per poder conèixer la seva història
A banda del factor humà, López destaca la seva rellevància per l’impuls del turisme. Això s’aconsegueix amb el Centre d’Interpretació de l’Aigua i l’espai Endesa educa. Aquesta instal·lació permet descobrir, mitjançant una xerrada i un audiovisual sobre Tavascan, els detalls del funcionament del complex hidroelèctric, amb una visita a l’interior de la caverna per contemplar les sales de màquines i la gran canonada de proveïment. Al llarg de l’any 2024 hi van passar prop de 2.500 persones, la majoria turisme nacional i català.