Certament, les seqüeles de l’apagada van ser desastroses, per les pèrdues econòmiques i perquè el fet palesa la fragilitat del nostre modus vivendi (parlant de petits detalls: ull amb els que s’havien oblidat de carregar el mòbil o de posar benzina al cotxe!). Però també va provocar situacions insòlites. Així, les terrasses dels bars estaven plenes de gom a gom (i com a mínim a la plaça del Treball, tot i la manca d’electricitat, al capvespre la penya anava ja bastant axispada, i perdoneu el barbarisme). Igualment resultava insòlit veure els problemes dels joves a l’hora de pagar, ja que no funcionaven els datàfons i són gent que ja no porta metàl·lic. I còmiques eren algunes converses entre parroquians: –A mi no em preocupa una apagada llarga, tinc teca al congelador per dies! –Tu ets ruc, que no veus que precisament sense corrent se t’espatllarà tot? També era paradoxal la ràdio catalana que recomanava activar un transistor a piles, perquè se suposa que qui ho escoltava ja en tenia un, i qui no en tenia no podia escoltar el consell. Coneixerem algun dia el motiu real del desastre? Els causants serien Èol, déu dels vents, i Hèlios, el déu Sol, és a dir, les renovables? Un ciberatac de Rússia (que curiosament és el setè proveïdor energètic d’Espanya, o allò que “el Senyor dóna, el Senyor treu”)? No cal dir que, segons el PP i seguint la salmòdia de sempre, el responsable és Pedro Sánchez. Però tot té una part bona: com deia un conegut, durant unes hores no van haver-hi avaries als trens de Rodalies, possiblement perquè no podien circular.
Sessió: No iniciada
