L’apagada elèctrica ens ha permès reconnectar amb els nostres fills. Amb els mòbils apagats han preferit jugar a cartes o a jocs de taula amb nosaltres abans que avorrir-se. La meva filla, fins i tot va tenir temps d’anar a fer un volt amb bici amb el seu tiet, un vehicle que feia anys que estava abandonat al magatzem. Per un dia les nostres rutines es van aturar, com si en un partit haguessin xiulat un temps mort. Sense llum ni kit de supervivència vam sopar sense necessitat d’anar a comprar i amb l’única diferència que la llum provenia de les espelmes i l’entreteniment de la ràdio, com passava sovint quan vivíem a l’horta i es fonien els ploms. Això sí, aleshores podíem contactar per telèfon per demanar explicacions o ajuda, cosa que aquest cop no hem pogut fer.