Una diana d’Alexander Sorloth, en el minut 96, li va donar la victòria a un afortunat Atlètic de Madrid, el nou líder de LaLiga, que va ser dominat en tot moment pel Barcelona (1-2), però va pagar car els seus errors davant Jan Oblak i va cedir la seva tercera derrota consecutiva a casa, alguna cosa que no succeïa des de la temporada 1965-66.
El Barça va dominar el joc i va tenir les millors ocasions enfront d’un conservador equip madrileny, que va jugar a empatar amb el 0-0, que va poder encaixar un parell de gols amb l’1-0, però que va ser salvat per Oblak i al final es va trobar amb una miqueta en el temps de descompte.
El futbol no va ser just amb els blaugrana, que van perdonar massa, i va premiar la punteria dels atlètics que mai havien guanyat a Barcelona amb Simeone i sumen la seva dotzena victòria consecutiva. I això que el Barça va signar un bon partit. Va sortir bé l’equip de Flick, com contra el Real Madrid, el Bayern de Munic o el Borussia Dortmund, que va mostrar que se sent bé quan fa olor la sang, quan sent els focus sobre la cara i quan davant té equips de primera classe.
I davant l’Atlètic de Madrid, ho va tornar a demostrar. Va posar Flick a Fermín per l’esquerra, a Gavi per a donar-li empaquetatge a la medul·lar i a Raphinha per la dreta.
La consigna era obrir el camp, fer ample el joc per les bandes, una cosa en la qual havia fracassat en els últims partits. Enfront, l’Atlètic, un equip que arribava com el més en forma del campionat, però que es va mostrar petit de sortida, deixant tota responsabilitat creativa als locals. El Cholo guanya per primer cop en feu blaugrana.
