Comparses, màscares, música, confeti, rauxa, xerinola. El carnestoltes se celebra fent tabola i sorollosament. Catalunya té carnavals il·lustres des de Sitges i Torelló fins a Solsona, entre d’altres. Carnaval requereix anticipació per engalanar carrosses i dissenyar disfresses. Etimològicament, carnestoltes significa el darrer moment en què es pot consumir carn abans de la Quaresma. El Dijous Gras, el 27 de febrer, n’és el tret de sortida, mentre que Dimecres de Cendra, el 5 de març, n’és la culminació amb l’enterrament de la sardina i la crema del Rei Carnestoltes. Gaudir de tradicions nostrades és arrelament. Enguany, aclamo el català com a llengua vehicular de les comparses a Catalunya, atès que el seu ús social minva estrepitosament i és l’oxigen de Catalunya; sense el català, morim. Aparteu-vos de la gent que duu caretes tot l’any, car són identitats falsàries. Qui s’avesa a mentir, de mentir no es pot desdir, citant Caterina Albert. Nogensmenys, per carnaval, tot s’hi val.