Avui és Dijous Gras. Som-hi, doncs, que comença el Carnaval, uns dies que van néixer en la tradició per donar llicència per als excessos atès que després venen 40 dies de restriccions, en els quals no es pot menjar carn els divendres (coses de la religió). Però cal dir que en la foscor del nacionalcatolicisme implantat el pel dictador durant gairebé quatre dècades del segle passat i del qual enguany es compleixen 50 anys de la seva mort al llit, no hi havia lloc a cap demostració d’excés als carrers i que pogués dur a la diversió i l’humor, no fos cas… Així, aquesta celebració, tan popular avui entre grans i petits, es va prohibir el 1937 i no va tornar fins que es va acabar el malson de la dictadura. Ara, afortunadament, en podem gaudir i a Catalunya i a Lleida hi ha grans celebracions de Carnaval, on manen la disbauxa, el bon humor i la sàtira, en benefici sobretot de la salut mental, que a poc a poc sembla que ens l’estan arrabassant. Podrem atipar-nos, riure i ballar les cançons amb lletres divertides i punyents que segur que alguna la voldran dur als tribunals els intolerants de sempre. I no faltaran els cabells de color taronja o les motoserres, desgraciadament ara posats de moda per uns mandataris que, si més no, cal agrair-los que s’hagin tret la careta per dir-nos clarament cap a on volen portar el món. Gaudim d’aquests dies, amb careta o sense, però la resta de l’any estaria molt bé que tothom se la tragués.
Sessió: No iniciada
