Si no ho han canviat, els Agents Comercials (aquells Venedors Pura Sang sense defalliment de quan el pare anava en moto) avui celebren la patrona. Ella, verge en l’Esperança. Tant de bo i per molts anys, viatjants! També ho celebro. Sempre he estat venedor. A preu fix, o a comissió. És a dir, tot esperant la sorpresa? Oxímoron! Per definició etimològica, conjugar l’antic verb ‘sobreprendre’, agafar desprevingut, meravellar. Sorpresa! Per tant, no cal esperar? Amb tot, m’avorreix no cartografiar, ni narrar el que besllumo. Avui, a la Lleida política, els sociates ajuntats tan juguen a l’Oca com al Monopoly. M’explico. Ser o no ser, la qüestió existencial del cagadubtes Hamlet Larrosa. Aquesta Lleida hermafrodita que malvivim, recorda les comèdies corals dels Luís García Berlanga de ‘Todos a la cárcel’, al Robert Altman d’‘El último show’. Gaudim, faltaria+, d’una pinacoteca municipal que tan aviat esdevé biblioteca, teatre, hemeroteca, com ‘prêt à porter’ culturalista. Mentrestant, a l’Horta els lladregots incendiaris campen lliures com a les Falles de València. Ho sé. Aquest discurs ressona a extrema-dreta! A extrema-esquerra, també? Per completar l’aiguabarreig, Joaquim Ureña Ferrer (Lleida, 1946-2024) ha aprofitat per tocar el dos. Discretament. Ho sento, Quim. Ara tot déu et fa seu. Amén.
Sessió: No iniciada
