Sra. Ségolène, ha posat la pota. Passa quan es deixa parlar als budells. El que ha dit m’ha dolgut molt. Sóc de família pagesa, de l’horta de Lleida. He crescut plantant, collint tomates, de tota mida, menjant-ne de verdes i madures, fent-ne amanides, conserva i confitura (excel·lents per cert). El president Sán- chez l’ha respost com toca: “Vingui. Va errada: no les ha tastat”. Jo li dic més: pari a Lleida; vingui i tastarà tomates de veritable gamma alta. Insuperables. N’hi ha més de 17 varietats, a horta i a muntanya. Són les millors. Ah, i digui’m qui li va passar la informació equivocada que el convidem també a venir. Vindran no?