La calor extrema s’ha convertit en un repte per a diversos països europeus. Les onades de calor són ja un problema de salut pública que causa centenars de morts. A més, les altes temperatures redueixen la productivitat laboral i provoquen pèrdues econòmiques importants. Aquesta situació també representa una vulnerabilitat geopolítica per a la Unió Europea, que la Xina pot aprofitar per vendre més tecnologia orientada a l’electrificació. Tot plegat és agreujat per la desinformació i l’augment del negacionisme climàtic de les dretes populistes, fet que dificulta l’aplicació de mesures preventives, com s’ha vist al funest incendi d’Almeria. Un dels nous debats és l’ús de l’aire condicionat, tant per les desigualtats en l’accés com per l’elevat consum energètic. Els experts proposen mesures urbanístiques com augmentar l’arbrat, instal·lar tendals per ombrejar els carrers, permeabilitzar els sòls i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per aconseguir ciutats més habitables i resilients. Cal una actuació coordinada entre els estats europeus supeditada a criteris científics, i no sols a interessos polítics, i que sigui de compliment obligatori. Abans molts desitjàvem que arribés l’estiu. Ara frisem perquè torni la fresca de la tardor.














