‘Pleitos tengas…’

Hi ha una maledicció gitana molt coneguda en cercles dels advocats que impreca: “Pleitos tengas y los ganes”. L’encert de l’anatema caló es pot constatar en la sentència que ahir va fer pública el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la qual conclou que la llei d’amnistia és conforme amb el dret de la Unió Europea i que en l’organització del referèndum de l’1-O no es van afectar fons comunitaris. El president del tribunal, el magistrat belga Koen Lenaerts, amb un to de veu semblant al del Papa, ha llegit la sentència i ha afirmat que el tribunal “no s’oposa a una llei nacional de l’amnistia per reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació”. També ha dit que “no s’oposa a l’amnistia de la responsabilitat comptable”, fet jutjat pel Tribunal de Comptes, que li va fer la consulta prejudicial. Així mateix ha aprovat l’extinció de la responsabilitat als 12 CDR, acusats de terrorisme, prejudicial presentada al TJUE per l’Audiència Nacional. La sentència ha estat rebuda com una victòria pels independentistes i pel Govern de Sánchez. Tanmateix, aquesta “victòria” no vol dir que tingui efectes immediats. Ara caldrà veure com el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem interpreten la sentència del TJUE i si aixequen les mesures legals que pesen sobre els processats o si s’empesquen alguna altra argúcia legal per dilatar l’aplicació plena de l’amnistia. Tinc un amic advocat, Josep M. Moragues, que sempre em diu que quan compareixes davant d’un tribunal no n’hi ha prou a tenir raó. Has de poder demostrar que la tens i, després, esperar que te la donin. I que s’apliqui, cal afegir.