Fa dies que penso que la vida tindria més al·licient amb algú, tot i que no sé què vull. Però la roda d’hàmster diària no em deixa temps. Lleva’t a les set, nens a l’escola, feina, gimnàs a l’hora de dinar, extraescolars, sopar, posa’ls a dormir… I, en el silenci, arriba el buit de la nit. Llibre, sèrie depriment o un article d’última hora per a l’endemà. I si em faig un perfil en una app de cites? Dubtes. És caure baix? Quina vergonya si em reconeixen… Va, fet. Em miro el perfil: “Surts fatal, qui et farà swipe a la dreta si dius que t’agraden els conflictes internacionals? Les altres posen en biquini, tu no; on vas tu, als quaranta, ensenyant cuixa? Au, passa a dormir!”.
Sessió: No iniciada
