El ple ordinari de la Paeria d’aquest setembre votarà la proposta d’aprovació final del procediment d’expropiació per a l’illa d’edificis situada entre la plaça Cervantes i els carrers Boters, Múrcia i Veguer de Carcassona, on l’Ajuntament de Lleida té prevista la construcció d’una setantena d’habitatges per a joves i per a universitaris.
Així ho va confirmar ahir el paer en cap de la ciutat de Lleida, Fèlix Larrosa, en la presentació del cartell i de les activitats de l’Obert del Centre Històric, que se celebrarà del 18 al 20 de setembre. L’alcalde lleidatà va explicar que el seu equip de govern està treballant actualment en la resolució de les al·legacions rebudes. Segons va indicar se n’han rebut una trentena. D’altra banda, va confirmar que els edificis de la plaça del Dipòsit ja són gairebé tots de titularitat municipal.
Aquesta zona del Centre Històric és una de les quatre que la Paeria té al cap per expropiar, totes també al Casc Antic. La voluntat de la Paeria és, tal com va apuntar l’alcalde de Lleida, “recuperar l’habitabilitat del barri” i l’expropiació es troba inclosa en el Pla Integral del Centre Solar. Larrosa va indicar que se sumaran més illes per un procés d’expropiació pel fet que la Paeria ja té pràcticament la totalitat dels immobles de la plaça del Dipòsit. “Això ens permetrà fer polítiques actives a favor de nou habitatge, pensant en habitatge assequible i sostenible per a totes i tots”, va dir.
Les novetats que oferiran els nous edificis, un cop s’hagin expropiat els actuals i s’hagin dut a terme les corresponents tasques d’accessibilitat i millora de la climatització, són la instal·lació d’ascensors o del sistema d’aerotèrmia. Habitatges que segons el paer en cap serveixin perquè “qualsevol ciutadà o ciutadana pugui viure i fer un projecte de vida al Centre Històric”.
Quan la Paeria disposi de la titularitat plena dels terrenys, s’inscriuran al Registre de Solars de la Generalitat, perquè els promotors interessats puguin optar a les ajudes establertes per la construcció d’habitatge assequible, mitjançant la cessió del dret de superfície per part de la Paeria. També es valoraran ofertes de compra directa dels terrenys per part de promotors interessats, però sempre garantint un termini per dur a terme la construcció.
En el cas dels allotjaments per a universitaris, es disposarà, a més, d’una línia específica de l’ICO de l’Administració General de l’Estat que finançarà fins al 30% del cost, que també es farà amb una cessió del dret de superfície.
Larrosa també va remarcar que el Centre d’Art La Panera i els seus entorns viuran una modificació i “l’any que ve estaran en obres”. El consistori té al cap presentar de forma pròxima el projecte de reforma de la zona. A part de la corresponent millora dels espais també es preveu integrar l’església de Sant Martí en aquests. A més, es treballa en el projecte perquè l’antiga escola Cervantes aculli en el futur la seu del Consorci de Normalització Lingüística.
Finalment, el paer en cap de Lleida va recordar que la Paeria té oberta la convocatòria de subvencions per a la promoció del teixit empresarial, amb una dotació de 180.000 euros “d’ajudes directes a obertures d’equipaments comercials de proximitat”.
A més, com ja va avançar LA MAÑANA, l’equip de govern ha obert la licitació del contracte de dinamització sociocultural al Centre Històric per 1,3 milions d’euros. Una inversió que permetrà actuar en àmbits com l’educació.
Més de 100 activitats, 60 entitats i un tendall per l’ombra als tres dies de l’Obert del Centre Històric
L’Obert del Centre Històric tindrà més de 100 activitats en els tres dies que durarà la festa. Divendres, per exemple hi haurà la Fira d’Entitats a la plaça del Dipòsit, l’espectacle ‘Adeu Peter Pan’ o el Sopar de Noces Reials. Dissabte s’organitzarà el Mercat de les Idees i durant el cap de setmana hi haurà Danses Tradicionals del Món o un taller de Djembé, de l’Associació Senegalesos de Lleida.
El 17è Obert servirà també per estrenar el vel d’ombra que anirà des de la cruïlla del carrer Major amb Cavallers i fins a la botiga Natura. El vel ha estat elaborat per més de 110 dones i impulsat per les entitats AMEXELL i AMELL.
