Vivim en una època política plena de trasbalsos. Probablement totes ho hagin estat, en un o altre sentit. Però la història ens ofereix episodis en què s’han viscut canvis especialment pro-funds. Sense anar-nos-en gaire lluny, els anys 30 del segle passat el món occidental va traves-sar un d’aquests períodes, amb efectes ben nefastos. Desprès de la segona guerra mundial, en canvi –i en bona part com a conseqüència d’aquell trasbals— vam entrar en una llarga etapa d’estabilitat, dins de la qual malgrat tot es van produir canvis enormement profunds en la nostra manera de veure les coses.
M’he permès aquesta pretensiosa digressió, per la qual us demano disculpes, per introduir un tema que trobo molt inquietant i sobre el qual no tinc una explicació mínimament convincent. Em refereixo als resultats de nombrosos sondejos sobre les actituds i les idees que la nostra joventut te sobre valors que la nostra societat considera essencials.
Efectivament, aquesta setmana s’han donat a conèixer els resultats de la darrera enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) sobre les actituds polítiques dels catalans. Ofereixen unes dades preocupants, sobre tot entre els nostres joves i especialment els nois. Segons aquesta enquesta, un 16% dels nois d’entre 18 i 25 anys creuen que els règims autoritaris poden ser preferibles en determinades circumstàncies. I a un altre 20% els resulta indiferent que el sistema polític sigui autoritari o democràtic. Per altra banda, un 40% d’aquesta franja d’edat no està d’acord amb el feminisme i pràcticament en la mateixa proporció es manifesta en contra de la immigració. Son xifres mai registrades des de 1989 en què es van començar a re-collir dades.
Una altra enquesta, aquest cop del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) ens ofereix resultats similars: un 25% dels joves d’entre 18 i 34 anys no consideren que la democràcia sigui un sistema polític preferible a qualsevol altre.
I encara un tercer sondeig que s’ha publicat aquesta setmana, en aquest cas de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Un 42% dels joves catalans entre 16 i 24 anys creuen que és acceptable que un funcionari accepti diners per agilitzar un tràmit, que un policia perdoni una multa a un amic o, que un empleat públic s’aprofiti del seu càrrec per beneficiar-se’n personalment. I tot això en un context en què el 90% d’aquests joves creuen que a Catalunya hi ha molta o bastanta corrupció. També aquí els percentatges són clarament superiors entre els nois.
No em negareu que és inquietant. Crec que aquesta mena de dades són símptomes clars d’una malaltia que amenaça la nostra societat i la majoria de les del món occidental. Em costa no connectar-los amb fenòmens com l’ascensió de l’extrema dreta o l’elecció d’un personatge tan impresentable com Donald Trump. Però em sembla evident que la major responsabilitat recau en les generacions anteriors, que hem permès –o potser provocat en part– aquesta mena d’idees.
