Fa 16 anys que l’Associació Res Non Verba convoca un concurs que valora conjuntament una fotografia i el text que la comenta. A més de la qualitat de la imatge, cal escriure unes ratlles que l’acompanyin, que sovint són un text prou poètic. Tot junt reforça la mirada de l’autor sobre allò que ens vol transmetre amb el fragment de realitat retratada que presenta a concurs. El premi duu el nom de Josep Porta, l’amable fotògraf i botiguer de joguines de la Plaça de Sant Joan que havia estat també president de l’entitat.
Quan decideixes participar en un concurs compromets l’habilitat tècnica, i el teu criteri i gust en comparació amb els altres participants. Però la gràcia d’aquesta proposta és que també has de dir la teva opinió sobre la nostra ciutat o el seu entorn. El concurs, que es diu “Lleida sí, Lleida però…”, busca precisament l’actitud positiva dels ciutadans que mostren la seva pertinença a la comunitat trobant els seus valors o els instants més amables en la categoria del Sí, o bé destacant els racons desagradables i l’incivisme en la categoria del Però. És interessant que la proposta no sigui si/no. La negació és una opció que no ajuda en res i que tampoc s’escau en les activitats que promouen les nostres entitats culturals i ateneus. Pot semblar que aquest concurs és una anècdota però demostra que la feina que moltes associacions duen a terme als pobles o als barris és una garantia d’educació en el civisme i de responsabilitat individual i col·lectiva. La descoberta del propi entorn, com el coneixement dels seus valors patrimonials i de la seva memòria, no és només una assignatura bàsica. També és el que fonamenta la identitat i la cohesió.
Hi ha moltes maneres de fer aquesta aproximació: urban sketchers, col·leccions de postals, visites guiades, les enyorades rutes de l’Ateneu, xarxes plenes de fotografies antigues, publicacions, programes de ràdio i podcasts, i seguir o participar en les tradicions… Són opcions, algunes amb força èxit, que demostren la necessitat de reconèixer què som, acceptar-nos i explicar-nos als altres per compartir-ho. Cal agrair a les entitats que ho organitzen, als que hi participen i als que ho patrocinen. Tampoc cal que esperem que tot ens ho faci l’administració, que ja faria prou si fos exemple de civisme i d’identitat.. Per cert, l’exposició d’aquest concurs es pot veure fins a finals de febrer. Feu-hi la vostra reflexió: sí o però…