La mala notícia de que a Catalunya hi ha 1,2 milions de persones que prenen antidepressius, gairebé un 16% de la població, havent augmentat un 169% més que el 2020. Més preocupant és que aquest increment havia estat del 250% en els menors de 15 anys. Aquest tema l’havia tractat al diari el 20 d’agost de 2023, que ja era un problema i s’hi havien promogut actuacions preventives; la deriva cap a pitjor demostra que calen nous abordatges com les propostes que feia. Hi insistiré.
Les persones som una unitat entre el cos (el físic), la ment (l’intel·lecte) el “cor” (els sentiments i l’esperit (les creences i sentit que donem a la nostra vida). Cal cuidar-los de manera holística, global. Per molt autònoms que ens creguem, quan patim un sotrac en les nostres vides sigui per la malaltia greu o mort d’un ésser estimat, o senzillament l’anar envellint i perdent facultats, aleshores cada vegada ens tornem més dependents dels altres, comprovant que no som “déus”, que som vulnerables. Abordatges de la prevenció i tractament de problemes existencials i de la tristesa i depressió amb antidepressius o altres drogues –exceptuo els malalts mentals de causa orgànica que s’han de medicar– i amb psicoteràpia, son parcials, no la solució. Ja tenim proves suficients. Davant les dificultats de la vida hem d’estar preparats per a superar-les i no sucumbir a les crisis.
Cal anar educant als nens quan pateixen petites frustracions. Clar que s’enfaden i “pateixen” cada vegada que se’ls nega un caprici!; però se’ls ensenya a ser resilients. Han d’aprendre a buscar i donar sentit a la seva vida. Víctor Frankl parla de la angoixa espiritual; ensenya que s’ha de tenir un sentit a la vida i que patir amb sentit no trenca la felicitat. Els japonesos ho anomenen Ikigai, i diuen que és el que fa que les persones visquin molts anys. S’ha d’omplir el vuit existencial.
La nostra cultura judeocristiana ens ajuda molt. Cal obrir-se al misteri, cal ser més humils (que Santa Teresa de Jesús la defineix com acceptar la realitat), i treure’s el barret davant la meravella d’una sortida i posta de sol, d’una vegetació espectacular, d’uns animals preciosos, i reconèixer que res surt del no res, que potser els nostres padrins i les generacions passades podien tenir, al menys, part de raó al tenir fe en un Ser superior, que té diferents noms segons cultures i tradicions: Déu, Yahvé, Alà, i altres religions, o recentment “supraconsciència” com defensa el doctor Manel Sans a l’estudiar els fenòmens propers a la mort.
Contemplant la vida de Jesús en els Evangelis podem arribar a admirar, (com fem amb qui ajuda als vulnerables), i estimar a qui va lluitar defensant als pobres, malalts i marginats fins donar la vida, i ens va ensenyar que Déu era un Pare que ens estima i no ens deixa mai sols; amb l’Esperit se’ns fa proper. Tenir l’esperança de que amb la mort no s’acaba tot ajuda a no tenir-li por i a integrar-la en la vida com l’etapa final. Una fe actualitzada és racional i saludable.