El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat la compensació de 442.102 euros que la Paeria de Lleida va pagar entre els anys 2024 i 2025 a l’antiga concessionària dels radars municipals –la unió d’empreses formada per Sice i Arnó– per no haver utilitzat el cinemòmetre mòbil durant bona part de la vigència del contracte, entre el 2013 i principis del 2019. Tot i això, el tribunal ha estimat parcialment el recurs de la firma i obliga l’Ajuntament de Lleida a afegir-hi els interessos legals generats des de la notificació de la sentència, la qual cosa equivaldria a un import estimat d’uns 50.000 euros. D’aquesta manera, el cost del litigi per a les arques municipals s’enfilaria gairebé fins als 500.000 euros.
El conflicte deriva del contracte adjudicat el 2013, sota el mandat de l’exalcalde Àngel Ros (PSC), per gestionar diferents sistemes de control del trànsit i seguretat viària de Lleida, com ara radars i càmeres de semàfor vermell. La retribució de la concessionària depenia, en part, dels ingressos generats per les sancions de trànsit. Després d’anys de litigi, el jutjat contenciós va concloure que la Paeria havia incomplert el contracte perquè el radar embarcat del vehicle de la Guàrdia Urbana pràcticament no es va utilitzar durant la concessió, fet que va alterar l’equilibri econòmic de l’acord.
La sentència dictada pel jutjat contenciós administratiu número 1 de Lleida el 2021, posteriorment confirmada pel TSJC i declarada ferma després que el Tribunal Suprem inadmetés el recurs de cassació municipal, va ordenar compensar l’empresa amb una quantitat equivalent als ingressos que va percebre el 2016 pel radar embarcat per cada any de contracte en què aquest dispositiu no es va fer servir, a excepció dels últims quinze dies del 2013 i del febrer del 2019.
A partir d’aquest criteri, la Paeria va aprovar el juliol del 2024 una liquidació de 442.102,50 euros. El càlcul es basava en un informe tècnic segons el qual el radar mòbil va generar el 2016 ingressos per valor de 358.100 euros en sancions, dels quals 108.270 euros van correspondre a la concessionària segons el percentatge fixat al contracte. Multiplicant aquesta quantitat pels quatre anys i un mes en què el radar no es va utilitzar, l’Ajuntament va arribar a la xifra final i va proposar fraccionar-ne el pagament en dos terminis.
La UTE Mobilitat Lleida va impugnar aquesta liquidació perquè considerava que la sentència reconeixia una indemnització per incompliment contractual i no una simple compensació econòmica. L’empresa sostenia que els ingressos obtinguts durant els 74 dies del primer semestre del 2016 en què el radar va estar operatiu permetien extrapolar el rendiment potencial del dispositiu a la resta del contracte. Amb aquest criteri, reclamava 2,34 milions d’euros i, alternativament, 992.475 euros.
El TSJC rebutja aquest plantejament perquè la sentència original no parlava d’indemnització, sinó de “compensació econòmica” per restablir l’equilibri del contracte, i que la seva execució s’havia de limitar estrictament als termes fixats en la resolució. Segons els magistrats, el pronunciament judicial era clar quan prenia com a referència els ingressos de l’any 2016 en el seu conjunt, per la qual cosa confirma íntegrament els 442.102,50 euros ja abonats per la Paeria.
El tribunal també rebutja la reclamació d’interessos de demora formulada per la concessionària. Tanmateix, sí que estima parcialment el recurs en relació amb els interessos legals previstos per llei. El TSJC conclou que, en tractar-se d’una quantitat líquida i perfectament determinable a partir de la sentència, l’Ajuntament ha d’abonar els interessos legals des de la notificació de la resolució de primera instància, el 16 de setembre del 2021, fins a la consignació efectiva dels imports acordats.
La sentència no imposa les costes a cap de les parts i encara es pot recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem.
El TSJC dona la raó a la Paeria en un altre litigi amb la mateixa UTE
Aquesta resolució se suma a una sentència prèvia del TSJC relacionada amb el mateix contracte dels radars municipals. En aquell procediment, la UTE Mobilitat Lleida impugnava quatre liquidacions per valor de 243.474 euros que la Paeria li havia girat pels costos de les notificacions postals de les multes tramitades entre els anys 2016 i 2019. Segons el contracte, les despeses d’impressió i notificació dels expedients sancionadors havien d’anar a càrrec de l’empresa adjudicatària, però aquesta discrepava de la quantitat que l’Ajuntament li reclamava.
La concessionària sostenia que aquests imports eren desproporcionats i argumentava que contribuïen a agreujar el desequilibri econòmic del contracte, marcat també per la manca d’ús del radar mòbil. Tanmateix, el TSJC ha confirmat la inadmissió del recurs i no ha entrat a analitzar el fons de la qüestió, en considerar que l’empresa va basar la demanda en arguments sobre el desequilibri econòmic del contracte que no havia plantejat prèviament en la via administrativa.
