Un dels temes que ha ocupat els mitjans de comunicació aquesta setmana ha estat la conveniència o no de què els alts càrrecs de l’administració catalana puguin continuar complint part de la seva jornada en règim de teletreball, tal com han vingut fent des de l’època de la pandèmia.
Efectivament, al mes d’agost de 2020 el Govern va dictar un decret que regulava amb caràcter general la prestació de serveis en règim de teletreball per part dels funcionaris de la Generalitat. Obria la possibilitat de fer-ho dos dies per setmana per períodes d’un any, renovables indefinidament. Estava redactat en termes molt generals i era aplicable a la gran majoria de funcionaris, amb excepció d’aquells casos en què no podia ser-ho per la necessària presencialitat de la prestació. Un aspecte notable d’aquella disposició, avui encara vigent, és que no conté cap referència al període de pandèmia en què es va dictar, tot i que a ningú se li escapa que aquella pandèmia va constituir un factor determinant de la proliferació del teletreball en tots els àmbits en què era possible.
El passat dia 7 de gener, la Secretaria d’Administració i Funció Pública ha dictat una instrucció que anul·la la possibilitat d’acollir-se a aquest règim de teletreball per a tots els càrrecs de confiança i als funcionaris de més alt nivell de la Generalitat, és a dir als subdirectors generals i assimilats. Aquesta instrucció imposa també restriccions a la resta de funcionaris fixant un criteri de moderació i equilibri entre la prestació de serveis presencials i en règim de teletreball. És curiós que aquesta instrucció sí que es refereixi explícitament a l’acabament de la pandèmia i l’experiència adquirida per la administració per la generalització del teletreball durant aquell període.
Un gran nombre d’alts càrrecs afectats han reaccionat oposant-se a la instrucció, que justifica la supressió del règim de teletreball per raons de qualitat i eficiència en els serveis públics. I això precisament és el que ha servit per posar sobre la taula una qüestió que hem vingut demorant durant massa temps. La restauració de la Generalitat no va comportar una reformulació del sistema funcionarial, que es va heretar de l’estat central, amb els seus avantatges i inconvenients. Com a resultat, ara tenim una administració burocratitzada, poc àgil i ineficient en molts aspectes. És urgent replantejar-se l’organització i el règim dels servidors públics, no només a nivell dels alts càrrecs sinó en tota la seva estructura. I, de fet, no només en l’àmbit de la Generalitat sinó en tot el sector públic. Només així podrem aspirar a tenir i gaudir d’una administració pública adequada als nostres temps. I, de passada, podrem tapar la boca a tots aquells que aprofiten les actuals ineficiències com un argument en favor d’un liberalisme descarnat i insolidari.
