Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Com renunciar a 4.000 milions

ARTICLES - ZONA 2

Pel que sembla enguany no hi haurà pressupostos i el president Illa s’ho haurà de manegar per anar tirant amb els comptes prorrogats. Per qui no ho sàpiga no tenir pressupostos és un handicap per qualsevol Govern. I sobretot per un Govern, com el nostre, que té pocs diners al calaix perquè el dèficit fiscal que pateix aquest país és estratosfèric i vergonyós. Illa allarga la mà a ERC i els Comuns, que són els partits que li van facilitar la investidura, però els republicans, recent sortits del congrés que ha tornat la vara de comandament a Oriol Junqueras, sembla que ara per ara tenen altres prioritats. Parlo d’ERC, però també podria parlar de JxCat, perquè la regidora Violant Cervera sí que ha votat dos anys els pressupostos de l’alcalde Larrosa perquè pugui tirar endavant els projectes que cregui oportuns, que per això va guanyar les eleccions. Bé, doncs. Insisteixo. No ho entenc. Es xifra en uns 4.000 milions d’euros el montant total que Catalunya deixaria de tenir en caixa si no hi ha pressupostos enguany (així ho va escriure diumenge passat Jordi Juan, director de La Vanguardia, i és persona de total credibilitat). I més enllà de que el programa de màxims d’ERC i JxCat sigui la independència, que això és molt legítim, em penso que tant uns com altres saben que això ja ho haurà de fer una altra generació. El 2017 va ser una finestra d’oportunitat única però no va poder ser. I ningú ha de renunciar a res però a més de treballar per un bon sistema de finançament que mai serà el del concert basc, perquè si no els números de l’Estat no sortirien, hi ha un marge de maniobra que ara s’ha d’aprofitar. I segurament 4.000 milions són pocs però de tenir-los a no tenir-los hi ha una gran diferència. Perquè potser es podrien fer alguns quilòmetres de carretera, posar les bases per la modernització del Canal d’Urgell (almenys en la part que ens toca a Catalunya) i contractar uns quants metges més, a part de millorar alguna escola o concedir un grapat de beques menjador. Ara bé. És clar. Ja s’entén que a un diputat que cobri 2.921,82 euros potser li és igual tot plegat però a mi que un padrí faci menys hores de cua al metge o que un nen sense recursos pugui dinar a l’escola també em sembla que fa país.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12