Confesso que malgrat l’afició futbolística de casa meva, no soc futbolera, exceptuant quan veia jugar al meu fill. Vaig fer una altra excepció a la final femenina del mundial de futbol. Llàstima que un garrulo descerebrat, mal educat, groller i masclista aigualís la celebració. Mentre veia l’acte oficial de les medalles em preguntava: aquest home, perquè les toca tant? I el petó? Son parella? En aquell moment no entenia res. Aquest impresentable ha aconseguit que tot el món conegui la situació del futbol femení d’aquest país, de quin peu calcen els que manen al futbol nacional, que la victòria de les jugadores quedi en un imperdonable segon pla i que jo conegui el nom de totes elles (disculpeu però sols tenia coneixement de l’Alexia Putellas) incloses les excloses voluntàriament i els seus motius. Jo posaria una catifa roja a totes elles per la gesta i pel que han sofert a nivell laboral. I te molta raó Aitana Bonmatí quan diu que com a societat no ens podem permetre l’abús de poder en una relació laboral i les faltes de respecte. I per aquí es comença, per les faltes de respecte, després el to puja: abús, maltracte, amb el silenci aclaparador de l’entorn. A les dones ens han ensenyat a callar i hem d’aprendre a dir no, s’ha acabat.
Sessió: No iniciada
