Des de ben petit quan arribava la Festa Major de les Borges Blanques, que justament se celebra aquests dies, ja sabia que l’estiu s’havia acabat. Era el punt d’inflexió que marcava la fi del període de vacances escolars i l’arribada d’un nou curs. Un any més el temps continua implacable el seu camí i tornem a ser al setembre, l’estiu s’acaba, comença la rutina i el rebombori tornarà a omplir els carrers de les ciutats. A poc a poc anirà refrescant a les nits i ens haurem d’abrigar una mica més. Ens oblidarem que aquests darrers mesos hem patit temperatures de fins a 42 graus amb onades de calor insuportables i més llargues que de costum i un període de sequera que ha posat en greu risc les collites del sector agrícola lleidatà i català, en general. Ens n’oblidarem perquè vivim massa al moment, perquè tenim memòria col·lectiva a curt termini, perquè els mitjans de comunicació ja no en parlaran i perquè el canvi climàtic ens preocupa, però “vés què hi puc fer jo?”. I així fins a l’estiu que ve, a veure si arribem als 44 o 45 graus i anar fent, tu. Fins que sigui massa tard. Si és que no ho és ja.
Sessió: No iniciada
