Avui és Sant Anastasi, patró de Lleida. Uns quants anys enrere, quan l’Ikea només existia a Badalona, molts lleidatans aprofitaven el dia per desplaçar-s’hi amb el desencís de trobar-se’l tancat. Perquè amb Badalona compartim patró i, per tant, també jornada festiva. Sant Anastasi també suma tres dies de festa consecutius, de vegades fins i tot quatre si es pot fer pont a la feina o si ha estat triat com un dels dies de lliure disposició als centres escolars. Les condicions ideals que fan que molts veïns de la ciutat aprofitin l’avinentesa festiva per fer algun viatge de cap de setmana llarg o, simplement, per anar a l’apartament de Cambrils o Torredembarra ara que comença a inensificar-se la calor. Ens agradi o no, és la realitat que es repeteix cada any. És cert que la programació de les Festes de Maig tampoc no hi ajuda. Un cop superada l’etapa dels fills en edat escolar, amb un ventall important d’opcions per a la canalla, el principal atractiu seria algun artista de renom, i d’aquests fa anys que no en tenim a Lleida per Festa Major. Al marge del programa, però, diria que el gran problema és que els lleidatans som gent desapegada de la nostra ciutat, potser perquè ens manca un motiu d’orgull col·lectiu. No sé si estimem Lleida o no, però la veritat és que ni la cuidem ni la valorem com cal, i així ens va en molts aspectes. Posats a buscar alguna cosa que ens identifiqui i uneixi, diria que només hi ha el sentiment global per la silueta de la Seu Vella i el menjar caragols. Deu ser per això que l’Aplec se n’ha sortit.
Sessió: No iniciada
