A la Mariola ja no sorprèn el silenci institucional. El que sí indigna és la normalitat amb què tots els regidors de l’ajuntament semblen haver acceptat l’abandó del barri. Carrers deteriorats, brutícia, drogues, inseguretat i un incivisme cada vegada més descontrolat formen part del dia a dia mentre les promeses polítiques es repeteixen. Els veïns estan farts d’amenaces i situacions que ja afecten la convivència. Denuncien que alguns menors llancen globus d’aigua als cotxes i als balcons, i que quan algun veí els crida l’atenció la resposta és la intimidació. La sensació d’impotència augmenta. Resulta difícil entendre com cap responsable municipal ha assumit la necessitat d’actuar en un dels barris més castigats. Es transmet un missatge perillós: que hi ha barris on el civisme i la seguretat semblen haver deixat d’importar. La Mariola no necessita més discursos ni promeses reciclades.
Sessió: No iniciada
