Per què fem la festa de la Castanyada? Una pregunta que ens hem de fer per valorar si hi val la pena conservar la tradició o si, definitivament, ho deixem córrer.
La tradició de la Castanyada es recull des de finals de segle XVIII quan celebrant Tots Sants a les cases es menjaven panellets i fruits secs (castanyes, nous i ametlles) acompanyats d’un vi de moscatell o mistela. En un sentit simbòlic els fruits secs eren aliments que connectaven amb la mort i per això hi havia rituals curiosos. Per exemple mentre es torraven les castanyes es resaven les tres parts del rosari i en acabar es treien del foc.
Les castanyes eren un menjar molt popular en segles anteriors, especialment a tot el sud d’Europa, era un aliment de temporada i en molts marges de bancals hi havia castanyers. En alguns pobles fins i tot hi havia boscos de castanyers, amb la qual cosa es garantia l’abundància d’aquest fruit sec. Antigament, a les cases de pagès assecaven les castanyes en barrils de fusta i en feien farina que per la seva dolçor natural la utilitzaven en l’elaboració de pastissos. També les torraven i, fins i tot, les bullien com si fos verdura. Era un aliment de tardor molt nutritiu i present a la vida quotidiana de fa uns segles. Amb la popularitat creixent de les patates i l’ampliació del seu cultiu, la castanya va anar perdent pes en la gastronomia local i és per aquest motiu que avui en dia el seu consum ha quedat relegat a una festa puntual de la tardor, la Castanyada.
Els panellets, inseparables companys de les castanyes, també són una recepta típicament catalana.
Bàsicament, estan elaborats amb farina d’ametlla, sucre, pinyons, el rovell de l’ou i ratlladura de llimona, però hi ha moltes variables amb codony, carabassa, moniato, patata, coco, cacau i altres. Tradicionalment, encara es fa en algunes cases, quan arribava la tardor tota la família es reunia a la cuina de casa i s’activava la cadena artesana de fabricació de panellets per menjar pels voltants de Tots Sants, era el berenar i postres d’aquestes dates assenyalades al calendari. A la Castanyada, els últims anys, li ha sortit un competidor molt poderós, Halloween. La cultura globalitzada i l’atractiu de la festa que han importat amb disfresses, cultura del terror i productes comercials són una amenaça per la nostra festa. Però, si ho pensem bé, podem donar-li la volta perquè en comptes de triar una festa o altra les podem fer compatibles. Fins i tot, podem aprofitar per aprendre del seu exemple i fer la festa de la Castanyada més atractiva i participativa. Sigui com sigui és una tradició de casa nostra i hem de fer el possible per garantir la seva continuïtat amb sentit, fent família, fent comunitat i gaudint de la tardor amb productes de temporada i receptes tan nostres com els panellets. Bona Castanyada!
