El so de les gralles em transmet benestar. L’escolto i resto silent mentre contemplo colles castelleres construint un castell humà, perquè la cultura castellera espargeix humanitat. L’ajuda d’uns i altres és imprescindible per tocar el cel amb la mà i la cooperació eximida de rancúnia i farcida de passió per assolir un objectiu comú és un acte virtuós i humà. Remar junts en la mateixa direcció és garantia de futur i en Josep Miquel Arenas, Valtònyc, n’és exemple flagrant. Malgrat les divergències existents amb els seus companys d’exili, va ajuntar-se amb ells per l’anhel d’amnistia i l’acció antirepressiva, atès que no podrem mai ser si no som lliures, citant Espriu. Aquest treball conjunt des de Brussel·les li ha conferit dignitat i llibertat i, ensems, el gloriós colofó de llur retorn a la terra que l’ha vist néixer. Sols la tenacitat permetrà cristal·litzar l’amnistia. La perseverança i l’audàcia de Valtònyc em remet a la Mafalda inconformista però encisadora, tan captivadora com Aitana Bonmatí a la gala de la Pilota d’Or. Tal jugadora del FCB és albada i llum normalitzant fer un discurs al món en la pròpia llengua. És la millor jugadora del món i esdevé una estrella d’or, tocant, també, el cel. Mirar al cel es fer una retrospecció de la nostra vida, perquè els nostres ancestres eren estrelles. Per això, quan miro al cel et sento més a prop meu, pare. Sense tu no existiria. Sense estrelles no seríem, atès que al capdavall, tots som fets de pols d’estrelles.
Sessió: No iniciada
Menu
