En la darrera Macedònia parlava d’un vell projecte personal, la visita als llacs greco-albano-macedonis Prespa. Tot esperant que algun dia el desig esdevingui realitat, he enllestit Al llac, una obra excel·lent de l’escriptora d’origen búlgar Kapka Kassaboba. Barreja de llibre de viatges, d’història i de memòria familiar, l’autora recorre dos espais mil·lenaris, Ohrid –lloc de naixement de la seva àvia– i Prespa, llacs singulars connectats per misteriosos rius subterranis. Gràcies a una tasca rigorosa de documentació i al testimoni de les gents que va trobant al voltant dels llacs, Kassaboba ha elaborat un fresc magistral d’una regió sotmesa des de l’antiguitat a imperis poderosos i anorreada durant el segle XX per mitja dotzena de conflictes, sense obviar descripcions paisatgístiques, anècdotes personals, fets curiosos, mites i supersticions. La màgia d’aquests tipus de llibres és que et permeten transitar –en el temps i en l’espai– per indrets en els quals no has estat mai. De vegades t’ajuden també a preparar un viatge, o a completar-lo un cop tornes a casa. Pares que van fugir de l’Albània comunista i que no van poder tornar a veure mai més la família, carreteres que acaben sobtadament a la frontera com a conseqüència del temor d’un Estat a la invasió del veí, cadàvers de soldats de les guerres balcàniques de fa un segle, monestirs amb propietats miraculoses que fan recuperar la vista als cecs i l’oïda al sords… mil-i-una històries que entrellacen un relat brillant. En tot cas, Al llac dona llum la història tortuosa d’aquest racó del Balcans i, a la vegada, permet descobrir la ploma magnífica d’aquesta narradora notable que és Kassabova.
Sessió: No iniciada
