Cervera i Tàrrega estan unides amb Tarragona i Igualada per un topònim, Brufaganya, origen de la tradició de l’aigua de sant Magí que cada any van a buscar des de les esmentades localitats per gaudir dels seus beneficis curatius. Uns companys de tertúlia han obert la curiositat per saber quina és l’etimologia del topònim Brufaganya. El significat de Brufaganya, “nom rotund i eufònic”, en paraules del professor Magí Aloguin, ha estimulat la participació en el debat. El diputat al Parlament, Jordi Bertran, ens remet a l’Alcover Moll on troba el terme bofaruchs (del vent) emprat per J. Pons i Massaveu. Santiago Castellà, president del Port de Tarragona, aporta la referència que fa al topònim indagat l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, la Bíblia de la toponímia catalana. Per a Coromines, la paraula Brufaganya va patir al llarg dels anys una metàtesi, és a dir, un desplaçament de la consonant. De Bufagranyes va derivar a Brufaganya. Bufa procedia del verb bufar i Granya de la forma antiga de gra. El resultat seria la relació del topònim amb bufar els grans i llavors. Si no és així, com ha dit Magí Aloguin citant Voltaire, “l’etimologia es compon de dues meitats: la primera és allò que no se sap, i la segona allò que algú s’inventa”. D’una cosa podem estar tranquils. Coromines descarta l’origen àrab del topònim Brufaganya perquè “no existeix una arrel brf en àrab i pràcticament tampoc brh ni brb”. Només faltaria haver de baixar l’aigua de sant Magí en camells. Fet que no descarto, tal com està canviant el temps.
Sessió: No iniciada
