L’article 11.3 de la Llei 7/2022 estableix que en un termini de tres anys els ajuntaments implantaran una taxa per la recollida, transport i tractament de residus que el seu import sigui igual al cost total de la gestió del servei. La UE, seguint la mateixa direcció, imposa aquesta igualtat entre cost i recaptació. Això no suposa res de nou, des de sempre els ingressos per taxes han de ser iguals al cost de la seva gestió, les taxes són finalistes, és a dir, no poden pagar res més que el cost del servei per la qual s’han creat. El que si és nou és que hi haurà d’haver una taxa limitada a escombraries separada, a nivell de gestió, de tots els altres serveis. Ara no sabem el que costa la recollida d’escombraries, a partir d’ara se sabrà. El que si sabem és que aquest any s’han pressupostat 6.383.588,72€ i l’any 2022 és van ingressar 5.764.386,63€ (no considerem la recollida selectiva que podria continuar com ara).
La informació que s’ha facilitat genera confusió ja que es parla d’un increment de 7 milions d’euros, però aquest increment no és només d’escombraries, sinó també de tots els altres serveis, la nova estructura de costos presentada per la concessionària. A nivell de gestió fiscal de la taxa em permeto suggerir que es facin números per derogar la taxa actual incorporant-la al padró de l’IBI. Els beneficis serien molt importants per tothom. Primer, l’ajuntament, que reduiria importants costos de gestió, no li caldria fer un padró, gestionar-lo, evitant la recaptació en voluntària i, sobretot, en executiva. Ja és hora que els ajuntaments valorin els cost intern de les seves funcions. Segon, els subjectes passius, com el padró de l’IBI té molts més rebuts que el de la taxa al repartir el cost d’aquest servei en mes rebuts l’import per rebut baixarà i, per tant, es pagarà menys amb la integració que ara en dos padrons separats.
Només hi haurà un petit col·lectiu que deixarà de pagar la taxa que és aquell format pels i per les que són arrendataris i que ara els hi carrega el o la propietària el seu l’import. De totes maneres, la gran majoria d’arrendataris, per no dir el cent per cent, no són subjectes passius amb ingressos que podríem considerar alts. No cal que es faci tot en un any fiscal, la transició d’un padró a l’altre es podria fer en dos o tres exercicis. Ah! No crec que la UE digués re tenint en compte que el que hem explicat passa ja a bastants municipis i no hi ha cap alteració normativa de la llei esmentada.