Quan es faciliten dades sobre qualsevol assumpte, aquests poden servir de base per a alguna notícia. El pitjor és que certes qüestions no haurien de ser noticiables si realment s’haguessin tractat amb correcció des del principi per part del sistema polític governant. Cada cert temps es divulguen xifres que analitzen el percentatge de pel·lícules que s’exhibeixen doblegades al català, establint una comparativa amb les que es passen en castellà-espanyol.
Sense entrar a la guerra de sexes, convertida aquí en una altra lamentable guerra de llengües-idiomes per obra i gràcia del politiqueig de torn, he de manifestar la meva rotunda disconformitat amb aquest fenomen perquè el cinema s’hauria de projectar en la seva versió original i ja està. Recordo que anys enrere existien unes sales anomenades d’‘art i assaig’ en les quals només es passaven cintes tal com havien estat concebudes i, com a màxim, a la part inferior de la pantalla apareixien subtítols perquè l’espectador no perdés el fil de la trama.
A la ciutat que compartim així va funcionar durant molts anys l’històric cinema Bahía. A més, els films que arribaven eren esquius a certa censura estricta de l’època perquè en tractar-se de cinema no comercial, no arribava al gran públic. En altres països ‘més avançats culturalment’ el cinema es passa en versió original i que cadascú espavili. Igual que no es concep que la música que consumim en anglès ens arribi traduïda perquè l’entenguem, al cinema hauria de passar una cosa semblant.
Com gran amant que sóc del cinema espanyol (i català), jo sempre veig totes les pel·lícules en versió original… Oh yeah!
