Vaig escoltar per primera vegada Patti Smith al pub Makoki del Pont de Suert a finals dels 80 i em vaig quedar enganxada a la seva portada de Horses. Ella ja era una estrella del punk de finals dels 70, una poeta rebel nord-americana que estenia la seva veu pel món. En aquella època de tanta efervescència musical, també a la Ribagorça, Patti Smith va començar a erigir-se com a icona per a tota una generació. Era i és un esperit eternament jove. L’any 1996 la vaig veure actuar al Doctor Music Festival d’Escalarre, al costat de Lou Reed i David Bowie, i em va fascinar la seva força sòbria i despullada, la paraula justa, la ràbia controlada i el ritme perfecte, l’ànima sense filtres. A punt de complir els 80 li acaben de concedir el premi Princesa d’Astúries de les Arts 2026. Costa tota una vida ser rebel i ella ha demostrat que es pot anar contra el sistema amb el poder de la gent. En l’art trenca les regles però la seva vida té un ordre racional. Amb el seu amor lleial i el dolor de les seves pèrdues ha fet un monument d’humanitat i art. Des de la dissidència del costat obscur dona llum als que sobreviuen als marges i els obstacles són les seves ales. Llarga vida a la padrina del punk, que ens guia cap a la llibertat.
Sessió: No iniciada
