Per què a París se’n diu la ciutat de la llum, quan el sol i la llum no és, per cert, el que més llueix? En tots els meus viatges a la capital de França he intentat esbrinar per què se la coneix d’aquesta manera a París. Encara avui en dia no ho sé. Vull creure que se’n diu la ciutat de la llum perquè la llum és imaginada. No és real. És la que li dóna el seu conjunt històric, cultural, monumental, lúdic… A París hi ha moltes llums que brillen més que el sol. Per això és considerada com una de les ciutats més belles i espectaculars del món, crec.
Diuen els grans coneixedors que té de tot. Per tenir, compta amb totes les avantguardes que es pot imaginar. Gairebé tot sorgeix de París, la moda, els enginys, la gastronomia, els cabarets, la literatura, les tendències en el consum de vi, la música clàssica, i una llarga llista d’iniciatives que en fan ésser la capital del món d’obligada visita.
Si ens cenyim als símbols presents que brillen més que el firmament, podem confeccionar un interminable inventari classificat per a tots els gustos. Entre d’altres, la Torre Eiffel, amb més d’un segle d’història, que s’ha convertit amb el pas del temps en el símbol de París i el monument més visitat del món, la Catedral de Notre-Dame que és l’edifici gòtic religiós més important de França (ara en reconstrucció), i també l’Arc del Triomf, icona més representativa de París, amb dos segles d’història, i que ha viscut els moments més importants de França.
Altres baluards parisencs són el Panteó, que va ser el primer gran monument de la ciutat, el Palau dels Invàlids, construït al segle XVII com a residència per als soldats retirats del servei en què descansen les restes mortals de Napoleó, i el Palau de Versalles, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco, essent un dels palaus més coneguts en l’àmbit mundial, lloc on es va signar el final de la Primera Guerra Mundial. A això cal afegir, la Sainte Chapelle, la Basílica del Sagrat Cor, l’Òpera Garnier, l’Església de Saint Sulpice, la Capella Expiatòria, el Palau Reial, el Castell de Vincennes, els 30 ponts i passarel·les que té París al llarg de 13 quilòmetres de curs del riu Sena per la ciutat, la Torre Montparnasse, les Catacumbes, la Basílica de Saint-Denis, l’Església de la Madeleine, i el museu del Louvre. París és considerada la capital de la gastronomia mundial. Ho avala el catàleg de restaurants i hotels que llueix. Compta amb l’Hotel Le Meurice, l’Hotel Plaza Athénée, el Grand Véfour que dirigeix Guy Martin, l’Arpège d’Alain Passard i l’Hotel Georges V. La ciutat de la llum, a la nit, es torna màgica amb Moulin Rouge, Lido i Paradis Latin, que s’ha posat, aquest, de moda en els darrers temps, essent tot un revulsiu. Com va dir Enric IV de França, “Paris vaut bé un messe” (París bé val una missa).
