La vida en una esquela

Manuel Brañas González ha escrit la seva pròpia esquela. Se’n va “a fer una partida de dominó amb sant Pere”, diu. Un cop coneguda la meva afició al gènere de les esqueles, amics i lectors em fan arribar les peces d’aquest gènere que els criden l’atenció. Dissabte passat sortia a La Vanguardia una esquela que és allò que no hi ha. El difunt, Manuel Brañas González, conegut com el Vanguar i també com el Zorro de Sants, s’acomiada de la família i també de la Cuqui, la seva gosseta. El text és un compendi de la vida de Brañas. “Me lo he pasado genial. Reconozco que a veces me ha gustado tocaros los cojones, pero he sido buena gente”. Després de la família, la gossa i els amics, el Zorro de Sants té un darrer record: “No quiero olvidarme de mi equipo, el Barça. He disfrutado de grandes noches de fútbol con bocata de bacon brutal y cerveza (que me perdone su majestad el colesterol, pero ahora deja de darme disgustos). Os dejo que san Pedro me está reclamando para echar un dominó. Ya le he anticipado que voy a pegar un cierre de tres pares. Un beso a todos”. Un exemple de com passar per la vida sent feliç sense grans ambicions.