Se consultatz eth diccionari der aranés, en “pare” trobaratz “Pair deth pair o dera mair”. D’ua forma mès ortodòxa l’auem designat coma “pair-sénher”. Tanben “pare-vielh”. Mès ena varianta aranesa, damb eth mot “pare”, mos botjam ena polisèmia: quan didem “l’ac a dit sa pare”, “eth sòn pare vò que trabalhe”… per influéncia deth catalan mos referim ath progenitor, ath pair. E quan un mainatge cride “pare” a ua persona sabem que se referís ath “pair deth pair o dera mair”.
Hè dus ans e miei que sò “pare”; eth mèn hilh a ua polida hilha que se ditz Júlia, era mia arrèhilha. Hè apruprèz un an que se m’adrece en tot díder eth mèn cargue de “pare”. Però en començament i auien sons que li costèc d’apréner e deformaue paraules; coma toti es mainatges. D’aguesta dificultat entà formular bèra letra, un tecnic en diderie “dislàlia”, qu’a nòm de malautia, de mancança.
Era qüestion ei que Júlia enes prumères paraules, coma era majoria des mainatges, auie dificultat entà dider era “r” e donques non sabie prononciar correctament “pare”. Diguie “paie”, e cada viatge que se m’adreçaue entà jo ère tota ua declaracion d’amor, e positivaua eth sòn esfòrç.
Es tecnics aurien dit qu’aquera forma ère producte deth rotacisme, era dificultat entà articular eth son deth fonèma /r/ simpla en paraules coma “cara” o “taure”, o era /r/ vibranta en paraules coma “rata” o “tèrra”. E dilhèu aurien explicat que cau complir es acòrds sociaus as qu’auem arribat en matèria de correccion, donques que se non ei atau podem ocasionar problèmes de comunicacion e diagnosticar ua patologia que pòt ocasionar frostracions que pòden produïr un aislament sociau. E bé! E jo coma bon pair-sénher entà atacar eth problèma li acabaria comprant aqueth conde de “Renata y su dificultad para pronunciar la R. Un cuento sobre la autoestima y la superación personal”.
E ben… calie interpretar es causes d’ua forma diferenta. Júlia ena sua infantilesa intervenguie en mèn mon e en des mès propèrs en tot emplegar es recorsi de que disposaue. Ei exactament lo que hè tota persona. E ena sua individualitat, emplegaue eth lenguatge dera comunicación damb un critèri d’economia, d’utilitat, talament coma hèm es adults e damb aguest recors diguie ua paraula que jo e es mèns familiars enteniem perfectament: eth “paie” de Júlia sò jo. E qu’en un conjunt sociau i age ua forma particulara d’expression non ei arren de nau, passe en totes en lengües, en totes es comunitats e en tot moment.
En Arrens auem recuelhut era forma “paiset”; Coromines ditz que “se tracte d’ua forma relaxada proveïda de sufixe diminutiu, damb caràcter ipocoristic”. Arrens ei a pròp de Lorda, a dues ores dera Val d’Aran, en coche. Era forma aranesa de “paiset” poderie èster “paiet” o “paieret” que non ei guaire distanta dera forma “paie” dera mia arrehilha.
En País Basc entà denominar ath pare, ath pair, i a era forma “aita”, que pòrte ua carga emocionau fòrta. Er origen de “aita” se considère protoassiatica e se la relacione damb eth turc “ata”, er inuit “attata”, era lengua des hurrites (3.000 ans abans Crist en Messopotamia) “attai”… En jaciment arqueologic de Veleia, eth mès important deth país Basc, i trobèren “ata” e non pas “aita”; non pòt èster aquera “i” eth resultat d’un fenomen semblant ath de “paie”?
Es francesi o es chinesi an ua especiau deficultat damb era /r/; articulen diferent o non l’articulen.
O aqueth fenomen d’aqueri nau germans qu’administren ua pagina de Tik Tok damb mès de dus milions de visitants. Des nau sonque n’i a tres que non an problèma damb era prononciacion dera letra /r/ e coincidís damb qu’es tres an es uelhs verds. Incognita a resòler! O podem rebrembar a bèth politic, coma Xavier Trias qu’a dificultat entà articular era /r/. Ena Amazònia entre es Huni Kuin se li ditz “paie” a ua persona vielha considerada sàbia. N’i aurie tà toti…
Ara Júlia ja a aprés a díder era /r/, però ena nòsta intimitat era forma “paie” me semble era mès familiara, era autentica e era legitima. Era legitimitat de bères paraules non aurie de vier indicada sonque pera consideracion tecnica des adults. Calerie qu’era identificacion des mès petits tanben auesse un pes important. Demori mès arrehilhs e demori que toti eri me diguen “paie” e que mès famílies adòpten aguesta forma, s’es sòns petits empleguen aguesta articulacion per facilitat e per economia e demori que laguens d’uns ans era forma “paie” sigue majoritària e la podegam méter en diccionari. Peth moment emplegui aguest Cimalh entà hèr-la publica. En definitiva aguesta ei era manèra coma es lengües an evolucionat ath long dera istòria e des territòris, en tot adaptar-se as cambis per economia, influéncies des autes lengües, facilitacion… Atau se formen e transformen es lengües. E naturaument, non proposi que se cambie era grafia dera paraula. Escriueram “pare” però liegeram /paie/; coma en moltes autes paraules, en totes es lengües, escriuem lo qu’era cultura mos a legat e prononciam lo que conven.
Seguim demorant es resultats dera EULP der occitan.
