El 13 de setembre és el Dia Internacional de la Xocolata, per la qual cosa bé mereix un comentari especial per part meva com ‘addicte’ que sóc d’aquest exquisit ‘aliment dels déus’, com en deien els asteques. L’origen d’aquesta celebració és el 7 de juliol del 2010, quan les organitzacions de productors de cacau i els mestres xocolaters van decidir coincidir aquesta data amb el Dia Mundial del Cacau, atès que els experts creuen que va ser llavors quan el cacau va arribar a Europa.
Des de la meva més tendra infància, la meva mare em recorda la passió que sempre he sentit per la xocolata. Els berenars de pa amb xocolata encara els recordo amb feliç nostàlgia. Nutritiu i intens, un consum regular de xocolata negra, amb un percentatge superior al 70% de cacau, aporta molts beneficis.
D’acord amb estudis científics provats, pot combatre la diabetis, és bo per a la pell, ajuda a aixecar l’ànim, millora el rendiment físic, és bo per a la tos, millora la visió, afavoreix l’aprenentatge i, en contra de la vella creença, no engreixa. A més, el cervell es veu més seduït per la xocolata que per l’erotisme, per exemple.
La música també es fa ressò d’aquest aliment tan especial: al marge de l’hortera pasdoble de ‘Paquito el chocolatero’, hi ha delicioses cançons fins i tot de Tom Waits que lloen les propietats. No n’hi ha prou amb un únic dia de la xocolata, perquè cada dia són perfectes per gaudir-ne. Gaudim, doncs, com quan érem nens d’un bon entrepà de pa amb xocolata… Oh yeah!
