‘Madame Bovary soc jo’, va dir Flaubert. ‘Quan escolto la paraula cultura, trec la pistola’, diuen que va dir Goebbels. Ves a saber. En un articlàs contestatari (LaMAÑANA, 3/9/26), Jesús Navarro, director del Morera, Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, replica el Baròmetre Anual de l’Observatori de la Cultura de la Fundación Contemporánea. Que hagin situat Lleida en el lloc 42 del rànquing estatal de ciutats, treu de polleguera al sempitern director. Navarro qüestiona que una àmplia nòmina de col·legues (directors de museus i festivals, gestors culturals, artistes, responsables públics i tutti quanti) caiguin en la trampa saducea de tot rànquing. Rànquing és màrqueting, no? El Jesús, se sent concernit per una valoració tan poc vendible? Theodor Adorno va formular, temps ha, l’imperatiu del Bon Contemporani. Segons avisa el filòsof alemany, hem de mantenir viva la consciència de que, enmig l’ostentació i l’enrenou, alguna cosa falta. Navarro es fa el suec tot pentinant el gat quàntic d’Schrödinger tancat dins una caixa segellada. Allò del Principi d’Incertesa defensat pel físic Heisenberg. A saber, ¿existeix el món quan no el mires? Com sigui, Navarro convida a debatre la cultura de Lleida. Som-hi, doncs, amb l’Aplec del Caragol, els Moros i Cristians, el Pau Pi. Afedelisto! Molt bé pot dir un carrincló: cultura soc jo.
Sessió: No iniciada
