Aquest any passar l’estiu ha estat una qüestió de supervivència. Sobreviure a la calor sufocant, als Casals i cursets. Sobreviure als nous horaris infantils (o a l’absència d’horaris, més aviat), al risc d’incendi… Sobreviure a les nits tropicals i als dies llargs amb els termòmetres sempre disparats. Però no tot ha estat negatiu, també trobarem a faltar algunes coses, com les caminades de diumenge vespre per Ribera d’Ondara, les tardes de piscina amb la cadira de platja, els riures fent Aquagym i les vacances. Aquells dies de caminades prop del mar, de peus a la sorra i de dormir sense despertador. Ara, amb el setembre ja començat i la tornada a l’escola, tornen també les rutines, que ordenen i posen ordre i que poden ser també, paradoxalment, una manera de respirar.













