Amb més de mig milió de morts en tot el món, el coronavirus se situa com una de les 25 pandèmies més mortíferes de la història. Tenint en compte la població, Espanya, Regne Unit i Bèlgica són els tres països amb una taxa de mortalitat més elevada, amb més de 600 casos per milió d’habitants. Deixant de banda les dades, si una cosa està clara, és que la situació viscuda durant els últims mesos ens ha fet tenir més present que mai un dels tabús de la nostra societat: la mort.
Temuda i evitada, la mort forma part de la vida i és necessari parlar-ne. Desgraciadament, és probable que hagis patit una pèrdua d’algun familiar o persona propera. I si no ha sigut ara, en algun moment arribarà. Per això, avui tractem d’oferir algunes pautes per gestionar aquest moment tan difícil i desestabilitzant.
El dol representa una desviació de l’estat de salut i benestar, es necessita un període de temps perquè la persona torni a un estat d’equilibri similar. Es pot restaurar el funcionament total o quasi total, però també hi ha casos en què no. Per tant, el fet de refugiar-se en què el temps tot ho cura pot no ser la solució. D’aquí la importància d’assumir un rol actiu i gestionar el dol en lloc de fer veure com que no ha passat res.
Després de patir una pèrdua, hi ha certes tasques que s’han de realitzar per restablir l’equilibri i completar el procés de dol. Acceptar la realitat no tan sols de forma racional sinó també emocional requereix un temps. Així doncs, el primer que s’ha d’evitar és anar amb presses a evitar el dolor. Si no, per tal de trobar alleujament, podem acabar escapant de la nostra realitat viatjant com a mètode perquè passi el dolor, evitar tot el que ens recordi a la persona, idealitzar-la i/o acabar consumint alcohol o drogues com a forma d’evasió.
Ens podem trobar que la societat no ens ajuda. Moltes persones se senten incòmodes davant el sofriment d’altres, no saben què fer. Volen ajudar i amb les millors de les intencions, poden posar-te pressa o dir-te com t’estàs sentint i el que has de fer. Forçar que et distraguis i no et permetis patir, negar la necessitat d’atendre els aspectes emocionals i abandonar-se al dolor pot ser del tot desmoralitzador i insà. Cada persona gestiona la situació a la seva manera i tractar que siguis “fort”, ho superis ràpidament o assumeixis un paper pot potenciar la sensació d’incapacitat i ser contraproduent.
El mateix passa quan hem de gestionar aquest tema amb els més petits de la casa. A tots ens surt el desig d’evitar el dolor, o almenys minimitzar-lo. D’aquí que sovint es tendeixi a maquillar la forma en la qual ens referim a la mort. Encara que sigui sense cap maldat i amb la millor de les intencions, cal tenir compte la forma en la qual parlem de la mort. Comparar-la a un somni etern pot generar per exemple en l’infant por a dormir o inclús desig de dormir per retrobar-se amb aquella persona. El mateix pot passar al dir que està al cel. Si de nen et diuen “està en un lloc millor” quan ho estàs passant malament, és fàcil que et passi pel cap estar també en aquell estat.
L’assessorament psicològic en aquest procés pot facilitar una sana acceptació de la realitat, l’expressió de les emocions i del dolor així com ajudar en el procés d’adaptació a un medi en el qual la persona estimada ja no hi és. Si no es realitza aquest procés de dol adequadament, pot aflorar més endavant i el dolor que volíem evitar acabar sent més perjudicial.
Sessió: No iniciada
