Nuclears, no?

A la carpeta de Segon de BUP hi portava un adhesiu que deia així: “Nuclears, no!” Ja feia anys que havia passat el desastre de Txernòbil, en aquest cas només atribuïble a la desídia d’un règim, el de la URSS, que ja estava en clara descomposició. N’estava ben convençut d’això de les nuclears i no en volia saber res. Anys més tard (molts) va arribar l’accident de Fuckushima, en aquest cas al Japó. El va provocar un terratrèmol que va posar cap per avall tot el país i la central nuclear va estar a punt de provocar una altra catàstrofe. Aquella mateixa setmana el Jordi Pérez, llavors director de LA MAÑANA, em va cridar al despatx i em va dir que me n’anés a parlar amb els pobles de Lleida que tenen més a prop la central nuclear d’Ascó i amb l’Anna Carrión vam agafar el cotxe del diari i vam passar la tarda parlant i retratant gent de Llardecans i de Maials. La pregunta era molt clara: “Teniu por de tenir Ascó tant a prop?”, els deia jo. I és que la central, tot i ser a la Ribera d’Ebre, està a pocs quilòmetres en línia recta. La sorpresa va ser meva quan vaig veure que de por n’hi havia poca i que molta gent me’n parlava bé perquè els seus familiars hi treballaven. Quan passava això ja no portava l’adhesiu a la carpeta perquè l’havia canviat per les llibretes que fem anar els periodistes però segurament era tant reticent a les nuclears com d’adolescent. Ara, però, no ho veig tant clar. França ha allargat la vida de les centrals nuclears i contemplo encuriosit com unes energies renovables de fonts netes, com la solar o l’eòlica, poden colonitzar els nostres paisatges de manera gairebé vampírica. Tot i això els projectes no acaben d’avançar i si l’any 2030 s’han d’apagar les nuclears, com vol Europa, la llum l’haurem de fer amb una espelma. Per això el PP va presentar una proposta al Congrés aquesta setmana que demanava allargar la vida útil de les nuclears. JxCat i ERC es van abstenir i la proposta no va prosperar. Els uns governen a Ascó i els altres a Vandellós i les centrals, perilloses si en passa alguna però segures i eficients si no passa res, donen molts diners als pobles on estan. I tot i que encara no tinc clar què faria jo si hagués de decidir el que sí sé és que l’adhesiu ja no me’l posaria (almenys d’entrada).