Hi ha experiències que són fàcils d’entendre pels que les han viscut i difícils d’explicar pels qui no les coneixen. Haver estat cantaire és una d’aquestes, que suma dos components fonamentals i complementaris: cantar i fer-ho en grup. Cantar és una de les expressions humanes més genuïnes, trobant la música amb l’instrument natural que tots tenim i que pot convertir un crit, un plany, un murmuri, un gemec o un sospir… en bellesa. Fer-ho en grup és multiplicar-ne el valor i l’emoció, augmentar-ne la força i descobrir el plaer de l’harmonia compartida.
Per a diverses generacions de lleidatans aquesta experiència ha estat possible gràcies a l’Orfeó, una entitat que aquesta setmana presentava el llibre de la seva història de 160 anys llargs. Lluís Marc Herrera i Llop, un historiador pacient i eficaç que fa molts anys que remena els arxius i els testimonis de la memòria musical de la ciutat i tots els seus personatges, ha recollit la llarga trajectòria de l’entitat.
L’autor ha fet una gran feina. Ha endreçat un llegat molt desigual però també les vivències de moltes persones, sovint carregades de records emocionats i aventures personals molt compromeses. L’orfeó, una realitat cultural i social reinventada diverses vegades ha educat nens i nenes, ha format directors i professionals del cant i ha creat públics. Ha estat important, des del principi, el seu paper en la consciència nacional, en el reforç de la identitat de la ciutat i de les comarques de ponent i en la defensa de la llengua. En molts moments ha estat capdavanter en el món coral català, situant els lleidatans a l’avantguarda de propostes culturals innovadores. Però amb tot això, i altres fets interessants que també trobareu al llibre, la gran història de l’Orfeó és la d’haver-nos fet cantaires. Ens en recordem. Els que hem estat membres d’una coral podem parlar de concerts, de repertoris, excursions, assaigs, trobades… però el plaer de cantar és la sensació de sentir la teva veu amb les altres, la satisfacció de notar que les veus diferents conflueixen en una de nova, i adonar-se de com les qualitats de la música complementen i enriqueixen les paraules i la sensibilitat del missatge. El cant coral és una eina de gran potencial emocional i crea un sentit de comunitat molt intens.
Amb les llums i les ombres de 160 anys, amb entrebancs i encerts, hem d’agrair haver estat a l’Orfeó, haver estat cantaires.
