Al barber em va tocar una aprenent xerraire. Va malparlar contra el govern per permetre tants immigrants i donar-los tants recursos quan ella, separada amb una filla petita, quasi no tenia cap ajut per sobreviure. La vaig interpel·lar dient-li que tots som iguals i que hem de ser solidaris. Ella va respondre’m: ¡Que fàcil ho té vostè de ser generós, que no necessita ajuts per viure! Jo voto a Vox que és l’únic partir que em defensa!.
Aquesta conversa em va fer pensar en el per què cada vegada hi ha més gent que vota la ultradreta, sobretot joves. Potser els polítics, especialment els d’esquerres, s’haurien de plantejar no fer tanta demagògia ni menystenir els contrincants. L’èxit de Trump als EUA és un seriós avís del que ens pot succeir a Europa. ¿De veritat que “fer Europa gran” és un eslògan tant dolent? ¿Treballar pel teu país, per la teva família, per fer-los pròspers, és dolent? Necessitem dels immigrants, ja que la nostra comoditat de vida fa que molts prefereixin tenir un gos a un fill, i ens envellim. Per tant, els nouvinguts són una riquesa per nosaltres. Però no sense límits, que per molts que en posem, és impossible aturar a una població de més de 1.300 milions d’habitants de l’Àfrica i més de 450 del Centre i Sud-amèrica.
El primer món –incloent la Xina i Rússia– estem espoliant al tercer món, col·laborant en la corrupció dels seus governants i fomentant guerres fratricides al vendre –o prestar– armes per desprès xuclar la seva riquesa mineral, pesca o de boscos. També ens estem carregant el planeta, provocant el seu escalfament i el desastre climàtic. Els seus habitants han de viure en la misèria, o moren o emigren en condicions infrahumanes, explotats per màfies, jugant-se la vida, per intentar arribar a Europa –o al nord d’Amèrica– on poder viure amb dignitat. A més ens quedem la seva millor gent: joves sans, intel·ligents i fins i tot formats, com els metges de Sud-amèrica. Una vegada aquí una llei “injusta” no els deixa treballar fins passats tres anys.
¿Quan trigaran els nostres líders polítics a canviar els seus plantejaments i ajudar als pobres a poder viure i desenvolupar-se aquí i a la seva terra? ¿Quan defensaran, de veritat, a la nostra gent que té dificultats per viure en aquest món capitalista en el que estem? La demagògia de la ultradreta no s’atura amb més demagògia de la ultraesquerra. Cal no enganyar el poble donant-los “opi”, com lleis que van contra els principis morals, i actuacions contra de les nostres arrels culturals i tradicions cristianes.
Considero que les persones, si se’ns deixa lliures per pensar i se’ns dona una informació correcta, no esbiaixada, ni se’ns droga prometent omplir els nostres desitjos instintius, sabem ser el suficient coherents per col·laborar en ajudar als vulnerables, en votar aquells partits que més els defensin i ens defensin. Espero que ho sabrem fer per no caure en governs de psicòpates que saben enlluernar a la gent i, una vegada en el poder, provoquen molt de patiment.
