El govern espanyol va ordenar el tancament del seu espai aeri als vols dels Estats Units que participen en l’operació llançada per aquest país i Israel contra l’Iran que ha originat una guerra al Pròxim Orient que ja es prolonga més d’un mes. Espanya no només no permet l’ús de les bases aèries de Rota (Cadis) i Morón de la Frontera (Sevilla) per part d’avions nord-americans sinó que tampoc autoritza aquestes aeronaus destacades a tercers països europeus a utilitzar l’espai aeri espanyol segons va publicar ahir ‘El País’.
La negativa d’Espanya a l’ús de les bases de Rota i Morón ha augmentat la tensió entre els dos països i ha fet que el president estatunidenc, Donald Trump, hagi carregat contra Espanya moltes vegades. Tot i això, l’Executiu espanyol s’ha mantingut ferm en la seva postura de “No a la guerra” davant les amenaces de Trump d’imposar un embargament comercial després de la negativa d’Espanya a autoritzar l’ús de les bases militars de Morón i Rota en les operacions contra Teheran. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va justificar la mesura al·legant que Espanya “no ha de fer res que pugui incrementar l’escalada” del conflicte i va dir que la decisió aplica els principis de les Nacions Unides i que reflecteix el “sentir majoritari” dels espanyols, que estan en contra de la guerra. La Casa Blanca va respondre a Espanya que no necessita la seva ajuda ni la de cap altre país per a l’operació militar. “Les Forces Armades dels Estats Units estan complint o superant tots els seus objectius en el marc de l’operació fúria èpica i no necessiten ajuda d’Espanya ni de ningú més”, va declarar un funcionari de l’Administració.
L’ONU afirma que la guerra empitjora la repressió
La guerra entre Israel, els Estats Units i l’Iran està empitjorant la repressió a l’interior del territori iranià, que continuarà quan es posi fi al conflicte, van advertir ahir experts en drets humans de les Nacions Unides (ONU). Al mateix temps, van recordar que mentre prop de 2.000 iranians han mort pels bombardejos nord-americans i israelians, el poble iranià “suporta un patró perllongat d’abusos de drets humans”.
El dièsel puja 44 cèntims en un mes i la gasolina, sis
El preu del dièsel ha pujat 44 cèntims el litre d’ençà de l’inici del conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà, ara fa un mes, tot i la rebaixa de l’IVA als hidrocarburs que el govern espanyol va introduir fa una setmana. Així, el cost del gasoil A s’ha disparat dels 1,43 euros el litre a finals de febrer, als 1,77 aquest diumenge. La gasolina 95 també ha pujat, però de manera molt més moderada, només sis cèntims fins als 1,55 euros el litre.
La caiguda de l’IVA del 21% al 10% ha contribuït a deixar el preu d’aquest combustible pràcticament al mateix nivell que abans de la guerra. Pel que fa al gasoil agrícola, ha crescut un 29% durant el març dels 1,13 als 1,46 euros el litre. En tots els casos, els preus s’han estabilitzat.
El dièsel estava lleugerament per sota de la sense plom 95 abans de l’esclat del conflicte, però l’ha superat amb escreix les últimes setmanes amb un augment sostingut que va arribar als 1,95 euros el litre fa una setmana. Pel que fa a la gasolina 95, els preus també s’han enfilat al llarg del març fins a tocar sostre als 1,81 euros el litre. Amb la relaxació fiscal, la caiguda ha estat significativa, fins als 1,55 euros el litre.
