Un dels motius per la manca d’habitatges que patim és que falten paletes, segons diversos estudis bancaris. Sempre lamentem la manca de relleu generacional al camp. Els joves no volen ser pagesos. Però tampoc no volen ser paletes. Els estudis realitzats tant per BBVA Rechears com per CaixaBank Rechears situen les dificultats per trobar mà d’obra com un dels obstacles per assolir la xifra de 160.000 habitatges en el pròxim bienni, quantitat mínima que es considera imprescindible per respondre a la demanda. Els paletes estan ben pagats, segons la Confederació Nacional de la Construcció, però només el 10% d’empleats del sector són treballadors joves. El sector confia que la regularització d’immigrants permeti resoldre en alguna mesura el problema, però no n’hi ha prou. També falten pisos perquè invertir en totxos és cada cop menys rendible. La falta de sòl urbanitzable i la lentitud de les tramitacions administratives fan més llaminers altres sectors amb rendiments més immediats. Un promotor amic m’explica que entre l’inici d’un projecte constructiu i la finalització de l’obra poden passar deu anys. Les despeses que van sortint són a compte de recursos propis del constructor. Un altre problema poc abordat és la manca de subministrament elèctric. La xarxa elèctrica espanyola és insuficient per portar energia a moltes àrees d’expansió urbana. El problema no afecta només la indústria. També ho pateix la construcció de pisos. La manca d’habitatges no es resoldrà limitant el preu dels lloguers ni amb mesures que espantin els inversors. Cal més sòl, més llum, més paletes i més promotors.
Sessió: No iniciada
