Em va ensenyar la paraula el meu estimat Martí. Fomo, acrònim de l’anglès Fear of missing out, és a dir, por de perdre’s alguna cosa. És la nova forma d’ansietat social caracteritzada per la por constant a no estar al dia, a perdre’s experiències gratificants que altres estan vivint. Ho veiem a diari. L’últim exemple més visible són els concerts de Rosalia, abans ja passava amb els de Bruce Springsteen. No ets ningú si no hi has anat, no vius si no ho vius. Impulsa la necessitat compulsiva d’estar connectat contínuament, i si no ho aconsegueixes apareix l’estrés, l’enveja i la frustració, també gràcies a les xarxes socials que amplifiquen les activitats on un està absent. La dificultat per gaudir el present pensant que seria millor estar en un altre lloc fent coses diferents i la necessitat imperiosa d’estar conectat a les xarxes tot el dia ataca la soledat, la son, el lleure i la idea de felicitat. En la darrera setmana he fet trobades pendents amb amigues i han sigut moments memorables, la seva credibilitat emocional és inapelable. Per què necessitar més? La gent que és a tot arreu de vegades perd la bruíxula. Llavors miren al seu voltant, buscant el sentit de la seva mentida i de sobte troben una altra vida.














