Els joves, entre 18 i 29 anys, han crescut escoltant que viuran pitjor que els seus pares. És un mantra que es va repetint ja fa uns anys i va acompanyat d’un rosari de problemes com la dificultat per accedir a una vivenda, un bon sou… És una mena de fatalisme que els empeny cap un carreró sense sortida. Evidentment que tindran oportunitats, molt diferents de les que els seus pares han tingut. Ara tot va molt més ràpid i amb la mentalitat d’adults no ens sabem adaptar a un ritme en el que la joventut ja hi està immersa. És la seva època, la de l’economia verda i digital, la de la connectivitat, la de la innovació tecnològica i científica. Els hi toca a ells lluitar per aconseguir benestar amb pau i democràcia.
Sessió: No iniciada
