No se sap amb certesa, però es creu que era cec. Tenia tanta intuïció que fins i tot podia saber en degustar un raïm de quina vinya procedia. Ni els més experts en la matèria avui dia serien capaços de fer-ho, tot i que algun il·lús s’atreveix a dir que ell coneix fins a la soca d’on procedeixen els seus grans de raïm de fruita.
Des de 1668 i fins a la seva mort, en 1715, va ser abat d’Hautvillers. Durant aquests quaranta-set anys, Dom Pérignon va arribar a ser responsable dels cellers d’aquest centre religiós benedictí, mundialment conegut per conservar les restes de Santa Elena, mare de l’emperador Constantí.
Sobre el mític monjo, nascut a la regió francesa de Sant-Menehould, a ningú se li escapa que a ell se l’atribueixi el descobriment del daurat i escumant vi de xampany. El nom de Dom Pérignon està associat al xampany, indissolublement. A ningú, o gairebé ningú, relacionat amb el món dels vins, se li fa estrany aquesta asseveració.
Trenquem mites al respecte i neguem que sigui així. Estranyesa, no? Doncs sí; estranyesa vaig mostrar jo quan un director general d’una de les majors empreses de cellers del xampany, el nom el mantindré en l’anonimat, em va assegurar –en el meu últim viatge fet a aquesta regió de França– que Dom Pérignon sí que va tenir a veure i molt amb el xampany per allò de què treballava en aquest sector francès de mitjan segle XVII i principis de segle XVIII, però no va ser el descobridor del xampany, ja que aquest va néixer al segle XVII, durant el dilatat transport d’una partida de vins d’aquesta zona francesa cap a la Gran Bretanya, quan van comprovar que espontàniament alguns taps de les ampolles saltaven per l’aire, fruit de la pressió de l’anhídrid carbònic de la seva espontània segona fermentació.
Aquest senyor X va rematar, sobre l’argument en qüestió, que l’associació de Dom Pérignon i el naixement del xampany es deu únicament a un tema de màrqueting de Moët & Chandon, creat sobre els anys seixanta del passat segle. Simplement, per vendre, amb el temps, molts milions d’ampolles més, fet que s’ha consumat.
