Dani Badia acaba de rebre, a títol pòstum, la medalla de Lleida per la seva trajectòria com a periodista esportiu i pel seu saber fer tant davant com darrere dels micròfons. El vaig conèixer quan ell ja era un veterà de les ones i jo tot just començava com a periodista a Catalunya Ràdio. Sota aquell rostre seriós, aquella veu potent i aquell posat que imposava respecte, s’hi amagava un germà gran que s’arremangava quan calia per donar un cop de mà als estressats d’Informatius. Conscient que s’anava a morir, ens va trucar un per un per acomiadar-se. Cap dels dos va plorar, vam riure plegats rememorant anècdotes, notícies i cançons que entonava amb Josep Maria Perelló.
Sessió: No iniciada
