Sant Jordi és el dia de l’any que es venen més llibres. El segon dia de l’any amb més venda de volums és l’endemà de Sant Jordi. A mi m’agrada més comprar els llibres l’endemà de Sant Jordi, perquè no hi ha aglomeracions i pots transitar per les llibreries sense empentes. Aquesta opció té un risc: que et quedis sense el llibre que buscaves. És el que m’ha passat enguany. Volia adquirir la Guia botànica de Tarragona, de Raül i Maria Font-Quer, pare i filla, quarta i cinquena generació de la nissaga farmacèutica Font-Quer, d’origen lleidatà. Es va exhaurir. Haurem de parlar-ne un altre dia. Com a recanvi, i sense sortir de la temàtica del contacte amb la natura, he comprat El goig de caminar, una selecció d’autors realitzada per Suzy Cripps i Enric Faura, amb traducció de Josep Maria Fulquet, el qual recorda que “a Catalunya, caminar ha sigut una pràctica que sempre ha casat bé amb el món de les lletres, des de mossèn Alcover, caminador incansable a la recerca de mots de la llengua catalana, fins a Verdaguer, Maragall i J.V. Foix”. El novel·lista suís Robert Walser ho va clavar en reconèixer que “al llarg d’una passejada bella i dilatada se m’acudeixen mil pensaments aprofitables i útils”. Caminar és, a més, un exercici tranquil molt superior a l’obsessió patològica que empeny a la vigorèxia i que pot derivar en el pervers complex d’Adonis. Fulquet cita el cas del provecte doctor Moisès Broggi, que va morir més que centenari. En ser preguntat pel secret de la seva longevitat, va respondre: “Molt senzill: no he fet mai esport”. Caminava.
Sessió: No iniciada
