Tal com està el percal al món mundial, la pregunta del milió en l’actualitat podria ser la següent: Queden encara bons temps per a alguna cosa? Sembla que no, la societat s’ha deshumanitzat tant que el tracte entre els semblants és pitjor que el dels animals hostils.
“El azul del mar inunda mis ojos, el aroma de las flores me envuelve, contra las rocas se estrellan mis enojos y así toda esperanza me envuelve”, cantava German Coppini al capdavant de Golpes Bajos insistint que són ‘Malos tiempos para la lírica’.
Hi ha la cosa tan xunga que fins i tot la companyia que fabrica les guitarres Gibson, amb les quals han tocat des d’Elvis Presley a ‘la seva majestat’ Keith Richards, entre molts altres icònics com BB King, no li va gaire bé. I això que entre els músics que han fet servir les guitarres Gibson hi ha també Pete Townshend, Eric Clapton, Chuck Berry, Jimmy Page, Duane Allman, Lenny Kravitz i un llarg etcètera.
Gibson té la seva seu a Nashville, ciutat amb gran tradició musical en què va desenvolupar la seva carrera i va morir Johnny Cash. Però el pitjor de l’assumpte és que no només la Gibson travessa un pèssim glop, sinó que la Fender li segueix els passos.
“Seguro que algún día cansado y aburrido encontrarás a alguien de buen parecer, trabajo de banquero bien retribuido y tu madre con anteojos volverá a tejer”, finalitza l’enyorat cantant ja desaparegut amb la famosa cançó. Mai no podrà veure ja amb els seus ulls d’humà la condemna a què el destí ens castiga en aquesta vall de llàgrimes on, si deixen de sonar les guitarres és que alguna cosa va malament, que res no va bé.
‘Malos tiempos para la lírica’… Oh yeah!
