La màxima de Josep Tarradellas que en política es pot fer tot menys el ridícul, hauria de valdre també per als presidents dels clubs de futbol. La imatge que va oferir ahir el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, corona tots els límits de la ridiculesa. El paperot va ser tan lamentable que al final va provocar més llàstima que riota. Florentino va cavar ahir la seva pròpia tomba. És impossible que un home que ha demostrat de forma tan descarnada la seva incapacitat pugui continuar al capdavant d’una institució del nivell del Reial Madrid. El silenci secular de Florentino era el camuflatge de la seva ineptitud. La seva compareixença d’ahir a Valdebebas va fer bona una altra màxima: “Més val estar callat i semblar tonto, que parlar i esvair tots els dubtes”. Florentino va aviar una tempesta de rucades, algunes molt preocupants, com quan se li va escapar que de la presidència del Madrid l’haurien de treure a trets. Tota una declaració d’absolutisme, un règim que va instaurar el mateix Florentino establint unes condicions per optar a la presidència que pràcticament no pot complir cap soci del club. La convocatòria electoral és una maniobra de distracció de tots els problemes que té l’entitat blanca. En absolut és cap solució. Després d’observar el nivell intel·lectual ofert ahir pel mandatari madridista, ha quedat clar que qualsevol intent de superació de la crisi merengue haurà de passar per la retirada de Florentino, a gran distància. És que sembla esmaperdut.
Sessió: No iniciada
