Els últims anys havíem viscut un estiu que s’allargava des de l’abril fins a l’octubre. La primavera com a tal havia desaparegut engolida per temperatures de trenta graus abans del juny i pantalons curts des de principis de maig. La roba d’entretemps, les jaquetes primes, i la màniga tres quarts havien quedat oblidades al fons de l’armari, substituïdes pels tirants i les sandàlies. Però aquest any, abril, tot i que càlid, ha portat ruixats (fent honor al refrany d’abril, aigües mil) i maig ha seguit el mateix camí. Tenim una primavera que sembla les de la nostra infància, però els científics ja alerten que un nou Niño, combinat amb l’escalfament global, pot portar fenòmens extrems, com inundacions o incendis. Malgrat la treva, el planeta continua avisant.
Sessió: No iniciada
